I, ai! que tenen els teus ulls, que tenen, que cada cop que els miro, en vui més més més, quin mar, quin cel, quin cel sobre el mar, i dins d'ell, i reflexat en ell. Cerco paraules per descriure'ls i només sé que segueixo amb el llapis a l'aire, el paper en blanc i la vista perduda. Ai, senyors, quina impotència davant d'aquesta llum. La llum. He vist la llum!
De la nota del preu del sopar del mosso
-
*Ressenya publicada a la Directa núm. 389. De la nota del preu del sopar
del mosso, edicions Terrícola, 2015.*
Enric Casasses deu ser el poeta català qu...
Fa 10 anys
1 comentari:
la foto de dalt del blog mola bastant
juju
quin comentari més superflu
Publica un comentari a l'entrada