bum.

Tinc la sensació que el món gira massa ràpid últimament. Tinc tantes coses a fer, tantes coses que haig d'estudiar, llegir, escriure, dibuixar, pensar. Ocupacions i pre(-)ocupacions (vàlid el doble sentit de les paraules). Masses sentiments.

Sóc com una bomba de rellotgeria, i no vui explotar.

(BUM!)

Volent.

I mirava el rellotge, i volaven les hores, i els minuts es desfeien. La porta s'obria però els peus no eren mai aquells. I la llum es tancava, i l'espai s'omplia, i les busques corrien, i els ulls, els ulls demanaven. I jo volia voler, volia voler-te volent. I fugia corrents, i buscàvem l'indici que obre tot allò que volem. I jo podia voler, podia voler-te volent.

I una fotografia que no té molt a veure, però que com totes les que he penjat volen dir. I un dia molt agradable.

Colors d'hivern.

El banc vermell. La casa ocre. El cel blau blavíssim. L'abric negre. Els arbres verds, grocs i vermells. Els colors d'un dia d'hivern.


Potser aquestes petites coses petites són les que donen sentit a la nostra curta existència.

(i gràcies Rosa, per la fotografia i per molt més)

Touch.

Love me as the summer gone,

when eyes were closed and days were long, so long.

Don't let me sink, don't let the darkness in,

let your perfect fingers touch my skin.

D'equivocar-se així. I no saber perquè des de fa uns mesos no puc parar de fer passes en fals. Caure caure caure.

Enredaves.

Els teus gestos, mentien. Els teus llavis, mentien. Els teus ulls, mentien. Els teus braços, mentien. Enredaven per necessitat (o explica'm tu el perquè).

(...)i sempre escolleix amb tendresa les seves víctimes. Aquells que encara guarden un sospir, una carícia i una abraçada furtiva.

Repetició II.

Open car.


(i ens imaginem per un moment que tot allò que sabíem és qüestionat per nosaltres mateixos, que busquem la certesa de cada paraula, cada idea, cada pensament. Podríem fins i tot arribar a la paranoia.)



de totes maneres, i deixant això de banda, em desconcentres i em desconcertes. Haig d'apendre a llegir els silencis, fins i tot quan potser no volen dir res.