I mirava el rellotge, i volaven les hores, i els minuts es desfeien. La porta s'obria però els peus no eren mai aquells. I la llum es tancava, i l'espai s'omplia, i les busques corrien, i els ulls, els ulls demanaven. I jo volia voler, volia voler-te volent. I fugia corrents, i buscàvem l'indici que obre tot allò que volem. I jo podia voler, podia voler-te volent.
I una fotografia que no té molt a veure, però que com totes les que he penjat volen dir. I un dia molt agradable.
4 comentaris:
Bon dia reina =)
Pues si, vaig crear ahir nit el blog.
I m'importa la teva opinió ;)
Escriuré més tard cuan t'envagis ^^
No ho sé, pero m'imagino que tot això servirà com un autodesconnecting mitjançant la paraula escrita, i alhora, la opinió que desenvolupa la gent apartir del propi escrit que ha fet hom.
M'agrada parlar amb tu, i és un sentiment que puc expressar amb tota llibertat ^^
actualitza!
que és molt avorrit!
petonets i abraçades
virtuals
era el coreu de me germana
sóc en misael
es mentida
sóc jo,
me germana
Publica un comentari a l'entrada