Always the summers are slipping away.

I, ai! que tenen els teus ulls, que tenen, que cada cop que els miro, en vui més més més, quin mar, quin cel, quin cel sobre el mar, i dins d'ell, i reflexat en ell. Cerco paraules per descriure'ls i només sé que segueixo amb el llapis a l'aire, el paper en blanc i la vista perduda. Ai, senyors, quina impotència davant d'aquesta llum. La llum. He vist la llum!